03rd oct.2008

Jurassic Park: Operation Genesis

by ruta66



Aquest
anàlisi tracta d’un bon videojoc d’ordinador i consola, basat
en la sèrie de pel·lícules de Parc Juràssic,
Jurassic Park: Operation Genesis (o JPOG). És un videojoc de
simulació de parc d’atraccions creat per
Blue Tongue
Entertainment
i publicat per
Vivendi Universal al 2003 per Ordinador sota Windows, PlayStation 2 i
Xbox. També es compatible en la versió d’Xbox pel seu
sistema successor, la Xbox 360.
jpog

Rerefons

El
videojoc es basa principalment en la primera pel·lícula
d’Steven Spielberg. Amb la majoria de sistemes i components de la
primera pel·lícula, però amb dinosaures de la
resta de pel·lícules i d’altres de nous. En el videojoc
podem trobar personatges coneguts com en John Hammond (el millonari
caçador de somnis), l’Alan Grant (el paleontòleg), la
Dr. Ellie Sattler (la paloobotànica), en Robert Muldoon (el
caçador), entre d’altres.

Jugabilitat

El
jugador que està davant del videojoc ha de saber que aquest
videojoc tracta de construir un parc d’atraccions, amb el quals
s’haurà de crear dinosaures a partir dels fòssils i
ambres. Es podrà crear tota mena de botigues com dinoburgers
(on els visitants podran comprar menjar), local d’objectes de regal,
miradors, rutes de safari amb cotxe, viatges amb globus, etc. Però
no només s’haurà de preocupar dels visitants sinó
de les pròpies atraccions, com tanques de seguretat que siguin
adequades per l’espècie de dinosaure, càmeres de
seguretat, agents franctiradors (per si les coses es compliquen),
refugis, etc.

Com
més dinosaures hi hagi i les necessitats bàsiques de
qualsevol persona estiguin construïdes, a més que
estiguin a prop, més visitants vindran a visitar el parc i més
diners generarà. El jugador rebrà constantment
missatges d’alerta de possibles mancances del parc com també
resums de l’estat del parc fetes per, Jane Powers (l’administradora
del parc), inversors i de John Hammond.

De
totes maneres el jugador pot practicar fent diverses missions o
exercicis diferents, que si són superats es desbloquejarà
un nou mode de joc.

S’ha
de prestar especial atenció als diversos dinosaures que per
naturalesa són conflictius, com per exemple, qualsevol
carnívor, que si hi ha algun problema de seguretat, els
visitants són els primers en rebre. Per tant, és
important tenir a prop algun centre de ràngers, ja que tenen
un helicòpter capaç d’eliminar l’amenaça.
Sovint, alguns dinosaures quan no troben menjar es possen agressius i
s’ataquen uns amb els altres, fent-los molts perillosos.

 

Gràficsjpog

S’ha
de dir que un videojoc d’aquestes característiques ha de tenir
una bona base programada, i és que l’empresa desenvolupadora
utilitza un motor de joc específic pels seus jocs, anomenat
TOSHI. Normalment, quan es juga a algun videojoc de simulació,
si hi ha molts objectes a fer anar, sol anar lent. Amb aquest
videojoc, podem omplir la illa d’atraccions amb dinosaures (fins a 60
reglamentàris) i també de visitants.

Conclusió

És
un bon joc si vols tornar a reviure les pel·lícules,
tot i que es basa sobretot en la primera. És un dels millors
videojocs del gènere. Cosa que també va provocar moltes
bones crítiques en el món dels videojocs a Internet i a
altres mitjans.

Pàgines oficials i
d’informació:

* Web de l’empresa creadora (en anglès)

* Web d’Xbox.com (en anglès)

* Modding Genessis (en anglès)



Off
03rd oct.2008

Indiana Jones i el Temple Maleït

by ruta66

Avui us faig una crítica de cinema, serà d’una pel·lícula no gaire nova (any 1984) però que de ben segur us sona, Indiana Jones i el Temple Maleït. És una pel·lícula d’aventures de 124 minuts dirigida per Steven Spielberg ubicada (en la major part) a la Índia. Aquesta pel·lícula no va estar doblada al català fins sis anys després (1990), però el doblatge en català tampoc va defraudar.
Els tres aventurers en el bot

Argument

El nostre protagonista, l’Indiana, comença en la pel·lícula en una escena famosa, en el Obi Wan Night Club de Xangai (1935). En aquest club apareix el corrupte Lao Che i la presumida Willie Scott que, en fer un mal intercanvi, comencen les baralles i els trets fins al punt de sortir per la finestra. És en aquest punt que l’Indi i la Willie van a parar dins d’un cotxe conduït per en Short Round, un vailet xinès molt espavilat conegut per l’arqueòleg. Agafen l’avió per tornar a casa, però no s’adonen que és propietat de Lao Che i que els pilots també són corruptes. En el viatge, quan passaven per la Índia, els pilots fugen en paracaigudes mentre els viatgers dormen deixant l’avió sense ningú als comandament, fins al punt que la Willie es desperta i veu la sorpresa. Tots s’esveren però l’Indiana té una idea, sortir per la porta dins d’un bot inflable. L’invent els surt bé, però quan arriben a terra veuen que el pendent no és gaire pla i tenen un petit viatge per terra esquivant arbres i roques fins que van a parar al riu, que no estava precisament tranquil.

 

Després d’aquestes emocions fortes es troben amb un vilatà que els porta al seu poble. Però en arribar, els tres viatgers van veure que les coses no anaven bé per allà. El Shaman del poble deia que una secta els hi havia pres els nens i també havien robat les pedres sagrades de Shiva, que tenen un poder misteriós.

 

Llavors, l’Indiana, la Willie i el vailet xinès fan camí cap al Palau de Pankot, on es creu que hi ha la secta, però un cop haver arribat sembla que no hi ha indicis de males accions fins que en la nit un assassí ataca l’Indiana. Després d’una lluita l’Indiana aconsegueix matar-lo però d’ara en endavant comencen a buscar els nens i les pedres en les passadissos secrets del Palau. Aquí és on hi ha l’escena mítica dels insectes, milers per totes les parets, el terra i el sostre i emmarca als protagonistes en situacions no gaire agradables. Troben un altar de sacrificis on hi ha el Thuggee, lloc on hi ha les pedres. L’Indiana hi baixa per agafar les pedres però sent curiositat d’on són els nens. Llavors tan l’Indiana com els altres dos són capturats. A l’Indiana el fan veure un beuratge que fa corrompre a les persones, en Short Round l’envien a la mina amb els altres nens a treballar i a la Willie la preparen per sacrificar-la a l’Altar. Gràcies a l’astúcia del vailet, aconsegueix escapar de la mina, allibera a l’Indiana del seu estat malèvol i rescaten la Willie entre mig de cops de puny i patades amb l’estil típic d’aquesta sèrie de pel·lícules aventureres.

 

Llavors, també alliberen els nens i els tres viatgers comencen a escapar-se quan llavors se’ls complica la cosa, pujant a les vagonetes de la mina fent una persecució amb més trets, cops de puny i més, que fa d’aquesta escena, també famosa. Després d’això, surten de la mina perquè els dolents han alliberat el dipòsit d’aigua, el qual s’omple. Llavors van a parar al pont, el qual és l’escena final amb cops de puny i trets però l’Indiana se li acut desfer el pont tallant amb una espassa les cordes que el sostenen. Llavors, penjats en mig del pont sobre la paret, hi ha una lluita aferrissada entre Mola Ram i Indiana, però ho guanya el nostre protagonista. Fet que permet als viatgers amb l’ajuda de l’Exèrcit indi de tornar al poblat amb tots els nens i la pedra sagrada.

Personatges

Crec que la pel·lícula està molt ben guarnida d’actors que van fer un esplèndid paper, no cal citar la gran feina dels nostres viatgers protagonistes sinó que també els actors que feien de dolents van merèixer d’un gran reconeixement.

 

El paper principal, l’Indiana, que ens figura com un arqueòleg que de manera desinteressada ajuda als vilatans de les pugnes dels més poderosos. Amb el fuet, la gorra i el conjunt que porta l’afavoreixen molt com en la resta de pel·lícules.

 

La Willie, fa el paper d’una americana consentida, i resulta també d’una manera molt convencedora alhora de representar els seus problemes en llocs que no estan normalment les persones de classe alta. Encara que vol estar distant de l’Indi, reconeix que la protegeix i que tot va sortir bé.
A les vagonetes

 

En Short Round, (el tapón en la versió castellana de la pel·lícula) ens mostra el seu paper de noi espavilat davant de situacions perilloses, i és en aquesta pel·lícula l’únic amic veritable de l’Indi, cosa que farà qualsevol cosa per sortir de situacions de perill.

Escenes

Hi ha moltes escenes famoses en aquesta pel·lícula. Des de la fugida de Xangai, moltes baralles, passant pels sacrificis amb el Thuggee, la divertida escena de les vagonetes i la del pont. Per tant aquesta pel·lícula, és per molts, una de les millors d’Indiana Jones.

Conclusió

Aquesta pel·lícula és indònia per veure en família, per les contínues escenes divertides, com la del sopar al Palau de Pankot. Tot i que va ser criticada per diferents personatges hindús perquè se’n fotien de la cuina del país. Spielberg va enfocar l’escena amb un altre sentit, la perplexitat dels menjars diferents en cultures diferents i com els estrangers poden reaccionar, amb part del gelat de cervell de mona o serp amb sorpreses.

 

Pàgines oficials i d’informació:

* Web oficial de Indiana Jones (en anglès)

* Wiki dedicat (en anglès)

* Pàgina en català amb força informació



Off
css.php