03rd oct.2008

Jurassic Park: Operation Genesis

by ruta66



Aquest
anàlisi tracta d’un bon videojoc d’ordinador i consola, basat
en la sèrie de pel·lícules de Parc Juràssic,
Jurassic Park: Operation Genesis (o JPOG). És un videojoc de
simulació de parc d’atraccions creat per
Blue Tongue
Entertainment
i publicat per
Vivendi Universal al 2003 per Ordinador sota Windows, PlayStation 2 i
Xbox. També es compatible en la versió d’Xbox pel seu
sistema successor, la Xbox 360.
jpog

Rerefons

El
videojoc es basa principalment en la primera pel·lícula
d’Steven Spielberg. Amb la majoria de sistemes i components de la
primera pel·lícula, però amb dinosaures de la
resta de pel·lícules i d’altres de nous. En el videojoc
podem trobar personatges coneguts com en John Hammond (el millonari
caçador de somnis), l’Alan Grant (el paleontòleg), la
Dr. Ellie Sattler (la paloobotànica), en Robert Muldoon (el
caçador), entre d’altres.

Jugabilitat

El
jugador que està davant del videojoc ha de saber que aquest
videojoc tracta de construir un parc d’atraccions, amb el quals
s’haurà de crear dinosaures a partir dels fòssils i
ambres. Es podrà crear tota mena de botigues com dinoburgers
(on els visitants podran comprar menjar), local d’objectes de regal,
miradors, rutes de safari amb cotxe, viatges amb globus, etc. Però
no només s’haurà de preocupar dels visitants sinó
de les pròpies atraccions, com tanques de seguretat que siguin
adequades per l’espècie de dinosaure, càmeres de
seguretat, agents franctiradors (per si les coses es compliquen),
refugis, etc.

Com
més dinosaures hi hagi i les necessitats bàsiques de
qualsevol persona estiguin construïdes, a més que
estiguin a prop, més visitants vindran a visitar el parc i més
diners generarà. El jugador rebrà constantment
missatges d’alerta de possibles mancances del parc com també
resums de l’estat del parc fetes per, Jane Powers (l’administradora
del parc), inversors i de John Hammond.

De
totes maneres el jugador pot practicar fent diverses missions o
exercicis diferents, que si són superats es desbloquejarà
un nou mode de joc.

S’ha
de prestar especial atenció als diversos dinosaures que per
naturalesa són conflictius, com per exemple, qualsevol
carnívor, que si hi ha algun problema de seguretat, els
visitants són els primers en rebre. Per tant, és
important tenir a prop algun centre de ràngers, ja que tenen
un helicòpter capaç d’eliminar l’amenaça.
Sovint, alguns dinosaures quan no troben menjar es possen agressius i
s’ataquen uns amb els altres, fent-los molts perillosos.

 

Gràficsjpog

S’ha
de dir que un videojoc d’aquestes característiques ha de tenir
una bona base programada, i és que l’empresa desenvolupadora
utilitza un motor de joc específic pels seus jocs, anomenat
TOSHI. Normalment, quan es juga a algun videojoc de simulació,
si hi ha molts objectes a fer anar, sol anar lent. Amb aquest
videojoc, podem omplir la illa d’atraccions amb dinosaures (fins a 60
reglamentàris) i també de visitants.

Conclusió

És
un bon joc si vols tornar a reviure les pel·lícules,
tot i que es basa sobretot en la primera. És un dels millors
videojocs del gènere. Cosa que també va provocar moltes
bones crítiques en el món dels videojocs a Internet i a
altres mitjans.

Pàgines oficials i
d’informació:

* Web de l’empresa creadora (en anglès)

* Web d’Xbox.com (en anglès)

* Modding Genessis (en anglès)



Off
03rd oct.2008

Indiana Jones i el Temple Maleït

by ruta66

Avui us faig una crítica de cinema, serà d’una pel·lícula no gaire nova (any 1984) però que de ben segur us sona, Indiana Jones i el Temple Maleït. És una pel·lícula d’aventures de 124 minuts dirigida per Steven Spielberg ubicada (en la major part) a la Índia. Aquesta pel·lícula no va estar doblada al català fins sis anys després (1990), però el doblatge en català tampoc va defraudar.
Els tres aventurers en el bot

Argument

El nostre protagonista, l’Indiana, comença en la pel·lícula en una escena famosa, en el Obi Wan Night Club de Xangai (1935). En aquest club apareix el corrupte Lao Che i la presumida Willie Scott que, en fer un mal intercanvi, comencen les baralles i els trets fins al punt de sortir per la finestra. És en aquest punt que l’Indi i la Willie van a parar dins d’un cotxe conduït per en Short Round, un vailet xinès molt espavilat conegut per l’arqueòleg. Agafen l’avió per tornar a casa, però no s’adonen que és propietat de Lao Che i que els pilots també són corruptes. En el viatge, quan passaven per la Índia, els pilots fugen en paracaigudes mentre els viatgers dormen deixant l’avió sense ningú als comandament, fins al punt que la Willie es desperta i veu la sorpresa. Tots s’esveren però l’Indiana té una idea, sortir per la porta dins d’un bot inflable. L’invent els surt bé, però quan arriben a terra veuen que el pendent no és gaire pla i tenen un petit viatge per terra esquivant arbres i roques fins que van a parar al riu, que no estava precisament tranquil.

 

Després d’aquestes emocions fortes es troben amb un vilatà que els porta al seu poble. Però en arribar, els tres viatgers van veure que les coses no anaven bé per allà. El Shaman del poble deia que una secta els hi havia pres els nens i també havien robat les pedres sagrades de Shiva, que tenen un poder misteriós.

 

Llavors, l’Indiana, la Willie i el vailet xinès fan camí cap al Palau de Pankot, on es creu que hi ha la secta, però un cop haver arribat sembla que no hi ha indicis de males accions fins que en la nit un assassí ataca l’Indiana. Després d’una lluita l’Indiana aconsegueix matar-lo però d’ara en endavant comencen a buscar els nens i les pedres en les passadissos secrets del Palau. Aquí és on hi ha l’escena mítica dels insectes, milers per totes les parets, el terra i el sostre i emmarca als protagonistes en situacions no gaire agradables. Troben un altar de sacrificis on hi ha el Thuggee, lloc on hi ha les pedres. L’Indiana hi baixa per agafar les pedres però sent curiositat d’on són els nens. Llavors tan l’Indiana com els altres dos són capturats. A l’Indiana el fan veure un beuratge que fa corrompre a les persones, en Short Round l’envien a la mina amb els altres nens a treballar i a la Willie la preparen per sacrificar-la a l’Altar. Gràcies a l’astúcia del vailet, aconsegueix escapar de la mina, allibera a l’Indiana del seu estat malèvol i rescaten la Willie entre mig de cops de puny i patades amb l’estil típic d’aquesta sèrie de pel·lícules aventureres.

 

Llavors, també alliberen els nens i els tres viatgers comencen a escapar-se quan llavors se’ls complica la cosa, pujant a les vagonetes de la mina fent una persecució amb més trets, cops de puny i més, que fa d’aquesta escena, també famosa. Després d’això, surten de la mina perquè els dolents han alliberat el dipòsit d’aigua, el qual s’omple. Llavors van a parar al pont, el qual és l’escena final amb cops de puny i trets però l’Indiana se li acut desfer el pont tallant amb una espassa les cordes que el sostenen. Llavors, penjats en mig del pont sobre la paret, hi ha una lluita aferrissada entre Mola Ram i Indiana, però ho guanya el nostre protagonista. Fet que permet als viatgers amb l’ajuda de l’Exèrcit indi de tornar al poblat amb tots els nens i la pedra sagrada.

Personatges

Crec que la pel·lícula està molt ben guarnida d’actors que van fer un esplèndid paper, no cal citar la gran feina dels nostres viatgers protagonistes sinó que també els actors que feien de dolents van merèixer d’un gran reconeixement.

 

El paper principal, l’Indiana, que ens figura com un arqueòleg que de manera desinteressada ajuda als vilatans de les pugnes dels més poderosos. Amb el fuet, la gorra i el conjunt que porta l’afavoreixen molt com en la resta de pel·lícules.

 

La Willie, fa el paper d’una americana consentida, i resulta també d’una manera molt convencedora alhora de representar els seus problemes en llocs que no estan normalment les persones de classe alta. Encara que vol estar distant de l’Indi, reconeix que la protegeix i que tot va sortir bé.
A les vagonetes

 

En Short Round, (el tapón en la versió castellana de la pel·lícula) ens mostra el seu paper de noi espavilat davant de situacions perilloses, i és en aquesta pel·lícula l’únic amic veritable de l’Indi, cosa que farà qualsevol cosa per sortir de situacions de perill.

Escenes

Hi ha moltes escenes famoses en aquesta pel·lícula. Des de la fugida de Xangai, moltes baralles, passant pels sacrificis amb el Thuggee, la divertida escena de les vagonetes i la del pont. Per tant aquesta pel·lícula, és per molts, una de les millors d’Indiana Jones.

Conclusió

Aquesta pel·lícula és indònia per veure en família, per les contínues escenes divertides, com la del sopar al Palau de Pankot. Tot i que va ser criticada per diferents personatges hindús perquè se’n fotien de la cuina del país. Spielberg va enfocar l’escena amb un altre sentit, la perplexitat dels menjars diferents en cultures diferents i com els estrangers poden reaccionar, amb part del gelat de cervell de mona o serp amb sorpreses.

 

Pàgines oficials i d’informació:

* Web oficial de Indiana Jones (en anglès)

* Wiki dedicat (en anglès)

* Pàgina en català amb força informació



Off
02nd oct.2008

Resident Evil 4

by ruta66



Avui vull començar el meu primer
anàlisi, i serà d’un dels millors videojocs de
PlayStation 2 i que he estat moltes estones jugant-hi. Us faré
una crítica sobre el Resident Evil: 4, creat per Capcom i
publicat al 2005 per primer cop. El videojoc està disponible
per a PlayStation 2, Nintendo GameCube, Windows (2007), Wii (també
al 2007) i també podem trobar una versió de mòbil
publicat el febrer del 2008.Pantalla d'inici

Argument

El videojoc, tracta de rescatar a la
filla del President, l’Ashley Graham, que ha sigut segrestada per una
secta secreta en un poble rural d’Europa, pel que sembla ubicat a
Espanya. Aquesta secta està formada per persones que se’ls ha
canviat el metabolisme per culpa d’un parasit incrustat dins dels
cossos, anomenat Las Plagas. Motiu per a eradicar.

Per fer-ho ens haurem de posar a la
pell d’en Leon Kennedy, un agent del govern que va estar a Racoon
City. Aquest jove haurà de eliminar totes les amenaces
existents en el camí per rescatar la noia. Tindrà
diversos col·laboradors, com la Ingrid
Hunnigan
que t’ajudarà des de l’altra banda de les ones
hertzianes. També en Leon es trobarà amb en Luis Sera,
un personatge curiós que treballa per la secta però no
que està d’acord amb ells, amb les subsegüents
conseqüències. Enmig de trets i foc apareixerà
l’Ada Wong, una agent que forma part d’una empresa secreta, que vol
aconseguir un exemplar de Las Plagas.Contra un dels grosos

En Leon haurà de rescatar
l’Ashley enfrontant-se amb tota mena de criatures, comunes i
semblants amb la resta de videojocs de la sèrie Resident Evil.
Hi haurà zombis, trols, criatures malèfiques, fins i
tot una serp marina. Però el nostre personatge tindrà a
l’abast a canvi de diners tota mena d’armes, pistoles, rifles,
metralladores automàtiques i fins i tot llançamíssils,
una arma essencial a l’escena final del joc. Cada arma pot ser
millorada a canvi de diners gràcies als misteriosos Mercaders
(o Buhoners) que estaran a tots els punts de salvament de partida,
cada cert tros de capítol. Amb aquest personatge se li pot
comprar un xalec antibales, herbes, material de primers auxilis i
altres objectes necessaris en certes parts del joc.

En Leon un cop haver rescatat l’Ashley,
comencen a escapar però la tornen a segrestar, cosa que
dificulta les coses. A més de la mort d’en Luis Sera i la
perplexitat de l’Ada fa que un se senti sol en aquest escenari
monodireccional.

En Leon, per poder avançar en el
joc haurà de resoldre certs problemes necessaris per avançar.
Com desbloquejar portes, abatre enemics, etc. Enemics com en Krauser,
que fa la vida impossible en Leon i que es veu capaç
d’eliminar a mig planeta. Altres enemics com en Osmund Saddler, líder
de la secta i les seves accions fraudulentes, fa que en Leon l’acabi
matant per pura necessitat. Hi ha enemics que el jugador no podrà
abatre’ls simplement disparant-los al cap, o tirant una granada de
mà, haurà de proveir-se de sistemes de visió
tèrmica per veure els punts dèbils de les criatures.

 

Jugabilitat

La
manera de joc és àgil i veraç i permet realitzar
accions i moviments amb una gran velocitat, que és necessaris
pel tipus de joc que és. Amb el llum d’infraroig el jugador
pot veure on pot disparar, però per això, el jugador ha
d’estar dotat d’una certa agilitat alhora de disparar ja que els
enemics es mouen ràpid. A més, alhora de disparar en
mode franctirador és possible que els enemics s’acostin per
angles que el jugador no pot veure, per tan és aconsellable
que per fer-ho es faci des d’un lloc segur. Al joc és possible
trobar moments que no són precisament d’acció, com
alhora de soldre problemes, per exemple en la sala dels quadres, lloc
on el jugador ha de pensar com pot obrir les portes, amb les
combinacions dels quadres.

Quan
es parla del gènere de terror de supervivència, el
jugador ha de sobreviure en escenes en què es pot sentir un
moment de pànic ja que perilla la vida del personatge en
qüestió de temps i que si no es reacciona, escapant-se o
disparant, no es podrà avançar en el videojoc. En la
sèrie de Resident Evil, aquest gènere ha sigut gairebé
pres en la majoria situacions dels personatges en joc.

En la
versió de PS2, el jugador pot controlar l’Ada Wong amb un
argument diferent al d’en Leon. Només està disponible
quan es supera el joc una vegada amb en Leon. Comptarà amb
característiques diferents a l’anterior partida i haurà
de resoldre problemes diferents.

També
hi ha minijocs anomenat Mercenaris que són especialment
addictius amb un únic objectiu matar enemics, amb un temps
limitat, que es podrà allargar agafant els rellotges de sol,
cada pantalla superada es debloqueja un nou personatge. El primer és
en Leon, després l’Ada, en Jack Krauser, en HUNK (Agent de
les Forces Especials) i l’Albert Wesker. En particular em va agradar
en Krauser, un malvat agent corrupte que intenta acabar amb en Leon
(en l’argument principal), però amb l’arc i fletxes i el seu
braç mutant resulta ser un personatge clau alhora de matar
enemics fastigosos. El seu aspecte rude i malvat, el fa
guai
alhora de carregar-se a uns quants zombis. Sembla tret d’alguna
pel·lícula de Rambo al Vietnam.
Protegint l'Ashley

 

Gràfics

Resident Evil compte amb uns gràfics
excel·lents en la majoria de les versions, el seu sistema de
renderització d’imatges fa que es mostri al detall tots els
aspectes que s’han de veure en pantalla, enemics, foc, aigua, etc.
Malgrat ser un videojoc d’acció en tercera persona té
molts dels elements d’un joc en primera, fent de l’acció
d’abatre els enemics que hi ha al davant sigui molt comuna. Aquest
videojoc és dels capdavanters en l’aspecte gràfic, a
més que ha sigut premiat, entre d’altres coses, per moltes
associacions i concursos de videojocs. Potser cal dir que els
videojocs en què l’escenari està limitat visualment, no
cal dir que cap videojoc no té límit, però en el
cas de Resident Evil i molts altres jocs, es veu per on el jugador ha
de passar sempre sense l’oportunitat de fer si que passa si faig per
l’esquerra i no per la dreta. L’escenari compte amb molts enemics,
però el problema és que n’hi ha molts junts i hi ha
moments que sembla que el protagonista està sol en
quilòmetres.

So

Amb una música
o sons més aviat tèrbols, són essencials per a
aquest tipus de joc. A mesura que van succeint esdeveniments, els
sons van canviant.

Conclusió

Divertit
si vols tenir moments intensos enganxat a la consola o a l’ordinador.
Amb un argument més o menys creïble, el jugador té
la impressió de veure’s afectat pels esdeveniments que li
ocorren al personatge i als altres.

Les
armes no fan fracassar, ja que es compte amb una gran varietat, si no
t’agrada eliminar els enemics amb metralladora es pot comprar el
rifle, però també hi ha altres armes necessàries
alhora de defensar-se.

Aquest
videojoc, de ben segur, que ha sigut un dels millors de PlayStation 2
i ha estat en bona posició en la majoria de plataformes i
sistmes en què s’ha publicat.

 

Pàgines web oficials:

* La web oficial a Amèrica del Nord (en anglès)

* La web oficial a Europa (en anglès, francès i alemany)



css.php