Ja fa temps que hi ha la idea allà fora, però el cas és que me’n he adonat ara. Us volia parlar sobre una idea que molts pensarien que és quelcom futurista, impossible o de somiatruites. La idea o projecte, són les carreteres solars. Carreteres com les coneixem ara però forrades de panells capaços de captar energia solar. Energia que, crec, estem desaprofitant totalment, tot i els esforços de particulars, empreses i governs.
Aquestes carreteres, que es podrien ubicar sobre les actuals, serien formades per tot un seguit de capes on cadascuna estaria destinada a una determinada funció. Una seria formats pels típics panells de 30×30 cm que agafaria l’energia solar i la convertiria en electricitat, i a més a més, estaria format de tot un seguit de llums en LED que servirien, en conjunt, de formar les línies divisòries del trànsit, missatges, etc. A sobre d’aquesta capa, n’hi hauria una altra amb una superfície rugosa i forta com en les carreteres convencionals per a que el trànsit hi rodi en condicions.
Es creu que cada quilómetre de carretera donaria energia per a 500 cases, el qual serien suficients unes poques dotzenes de quilómetres per abastir electricitat a una ciutat, comptant els quilómetres de carreteres als voltants. A més a més, les carreteres estarien dotades de xarxa de TV, telèfon i Internet, apart de la propia energia elèctrica.
Carretera solar - Simulació
Sembla ser una idea que costa d’imaginar per alguns per a que sigui viable, però perquè no?!
Hola gent, avui publico un mapa sobre un joc (Cube 2: Sauerbraten) en què he estat treballant. Es diu «spacetube» i tracta de sobreviure amb armes de foc (llançamíssils inclòs) contra enemics tots dins d’un tub vertical ubicat a l’espai. És molt addictiu i possiblement hi podeu jugar en línia amb gent de tot el món. Que el disfruteu!!! Més en avall el podeu descarregar:
Aquesta entrada és més que res un recull d’informació i enllaços sobre Linux o GNU/Linux. Viquipèdia: Linux o GNU/Linux, és el sistema operatiu format pel nucli del sistema o kernelLinux, juntament amb les utilitats GNU
Hi ha una fotiment de sistemes relacionats: Ubuntu, Kubuntu, Debian, Fedora, Mandriva, Gentoo, Slackware, etc, però personalment tinc instal·lat un Linux Mint 9- Tots són diferents en interfície i forma però tots tenen objectius similars.
Portal sobre Linux a la Viquipèdia – Informació enciclopèdica
En aquest tutorial aprendrem a gravar fitxers
de DVD Video (IFO/BUP/VOB) en un disc de doble capa. (Si ja ho heu fet un parell de vegades observareu que trigareu tan sols 10
segons!) Depenent del disc que compreu i també de la
grabadora, les velocitats de gravació i la qualitat poden variar. Hauriem de gravar el disc a una velocitat de 2.4x. És millor gravar lentament
ja que farà la feina més acuradament per no tenir problemes amb salts
inesperats.
Es necesita dir al ImgBurn que es vol gravar un disc i no pas una imatge de
fitxers.
Es pot fer això clicant el botó ‘Output’ en el menúi es tria l’opció de ‘Device’, com es mostra
a la imatge.
Quan s’hagi fet això, la pantalla tindrà un estil com en el de la imatge:
Important: Quan es guarda fitxers de DVD Video en
el disc dur, seguiu el mètode de ‘ provat’ –ho fa tot més simple per després!
1. Decideix en una unitat /carpeta on voleu
guardar totes les vostres pel·lícules –com a ‘DVD_ROOT’ per exemple. 2. Crea una carpeta dintre de ‘DVD_ROOT’ i
poseu-li un nom adequat pel seu contingut – podeu posar-li ‘PELICULA_PROPIA_ROOT’. 3. Crea una carpeta a dins de ‘ PELICULA_PROPIA__ROOT’
i anomena-la ‘VIDEO_TS’. 4. Guarda els fitxers de DVD Video
(IFO/BUP/VOB) dins la carpeta de ‘VIDEO_TS’.
Important: En alguns
reproductors de DVD antics no reprodueixen els discos a no ser que hi hagi una
carpeta amb el nom de AUDIO_TS apart de la de VIDEO_TS. La majoria de discos
són DVD de Video però també n’hi ha de DVD d’Àudio, encara que no se’n vegin
gaires.
Exemple: ‘Z:\VACANCES_DESTIU_2009\VIDEO_TS’
Cal dir-li al ImgBurn on hi ha els fitxers de DVD Video (IFO/BUP/VOB) que es
vol gravar.
Assumint que els fitxers ja són a la seva carpeta (vegeu la secció de ‘Important’
de sobre!), s’ha s’afegir a la caixa de ‘Source’.
Per fer-ho, cliqueu al botó ‘Browse for
folder…’ com es mostra a la imatge.
Apareixerà una finestra de diàleg estàndard de Windows de ‘Browse For Folder’.
Seleccioneu la carpeta amb els fitxers i premeu el botó ‘OK’.
Veureu que el camí d’accés apareix en la caixa de ‘Source’.
Ara podreu veure ràpidament si el ImgBurn està configurat correctament per
gravar un disc de DVD Video. (això no és important!)
Selecciona la pestanya de ‘Options’ com es veu a la imatge i vegeu si les configuracions
són més o menys semblants a la de la imatge.
Important: Podeu clicar ‘Reset Settings’ si
voleu tornar a les opcions per defecte –
les opcions per defecte del ImgBurn són perfectes per gravar discs de DVD Video!
Després d’això,inseriu el nou disc de doble capa a la unitat gravadora (a no
ser que jal i teniu) i cliqueu a la pestanya ‘Device’.
Ajusteu la velocitat de gravació. (La de2.4x és recomana!)
Important: Hauríeu de saltar aquest pas si heu
configurat el ImgBurn amb la característica de ‘Automatic Write Speed’, depenent
del tipus de mitjà hauríeu de veure la guia aquí.
Ara ja està preparat per gravar
Cliqueu al botó gran de ‘Write’ com es mostra a la imatge.
Ara veurem el motiu de l’últim apartat de ‘Important’ sobre que era bona idea posar els fitxers de
DVD Video en una carpeta amb un nom apropiat!
Encara que podria haver
especificat una etiqueta de volum per al disc en la pestanya de ‘Labels’,
és millor / fàcil / ràpid / de fer-ho de l’altre manera! (El ‘volume label’ és
el que veieu en el ‘Meu Ordinador’ / ‘Navegador’ quan el disc és inserit a la
unitat – p.ex. el seu nom)
El programa genera un nom basat en lo següent (i en aquest ordre):
1. El nom del disc és agafat de la taula ‘
DVD-TEXT’ en els fitxers IFO.
2. El nom de la carpeta on hi ha els fitxers. (que s’està utilitzant aquí)
3. La marca de volum on els fitxers están guardats.
De totes maneres, es pot canviar el nom en aquest punt manualment.
Important: Només la marca del ‘millor’ sistema de fitxers serà suportat pel
reproductor si és sempre visible /usat.Per tant el UDF té precedència sobre el
Joliet i el Joliet té precedència sobre el ISO9660.
Cliqueu ‘Yes’ quan estigueu preparats
per continuar.
Ara que ja teniu el nom del disc, teniu una altra opció a configurar – la
posición en el canvi o salt de capa.
La transició entre capes normalment causa una ‘pausa’ en la reproducció durant
un segon mentre el láser de la unitat es mou on necesita ser continuat i es
centra a on cal anar per continuar llegint el disc.
El que heu de fer en aquesta pantalla és (a partir de les opcions disponibles) trobar un bon moment
(Cel·la) dintre la pel·lícula per a que la transició hi tingui lloc.
L’objecte (Cel·la) que heu de seleccionar será la primera cosa que es veurà amb
la 2ª capa que s’hauria de veure DESPRÉS d’una pausa momentània.
On sigui possible, tu pots evitar la pausa enmig d’una escena de moviments
ràpids i posar-la en una momento que no hi hagi tan moviment aconseguint així
que la pausa no sigui tan brusca.
Les estrelles pintades et donen una idea dels millors llocs (tècnicament
parlant) per la posición del canvi de capa, però cal recordar que només tu saps
on anirà millor la pausa en la teva pel·lícula.
Hi ha l’avantatge, que el ImgBurn té la magnífica característica de poder veure
una previsualització del que hi ha a cada cel·la!
Si voleu, poder anar triant cada cel·la i prement el botó de ‘Preview Selected
Cell’ veureu que hi ha a cada punt de la pel·lícula.
Si decidiu veure alguna d’elles podeu fer-ho sense afectar la pel·lícula!
Dintre la finestra de previsualització, la Cell 1 es reproduirà ABANS del canvi
de capa, la Cell 2 es reproduirà DESPRÉS d’aquesta. Podeu clicar els botons < i > per anar passant la
pel·lícula fotograma a fotograma. Alternativament, teniu un lliscador per
moure’s més ràpid però menys acurat!
Recordeu tancar la finestra de previsualització quan hagueu acabat abans de
continuar – ImgBurn no us deixarà continuar si no ho feu.
Quan tu fas una decisió, cliqueu el botó ‘OK’ per guardar canvis.
Veureu una pantalla de sumari com es veu a la imatge. Aquí has de declarar els
últims canvis abans de gravar!
Voleu continuar?
Bé, doncs cliqueu el botó ‘OK’.
Viiiscaa! El disc està gravant!
És hora d’aixecar-se la cadira i fer alguna cosa fins que acabi.
D’acord que també et pots quedar i veure el ‘Time Remaining’, i llestos.
Quan acabi, cliqueu ‘OK’, prova de veure si funciona i surt a fora dient als
teus amics que ja saps gravar en discos de doble capa amb ImgBurn.
La gent que té el paquet de Office 2007 amb Access, potser s’ha trobat que cada vegada que obre el programa amb la base dades, sempre hi ha un avís un pèl pesat que avisa que deshabilita el contingut de macros i codi del document, i que fins que l’usuari no l’habilita no s’executaran les funcions i macros incrustades. Aquí us escric com treure l’avís però haureu de saber que si hi ha algun codi maliciós o rebel haureu de vigilar.
El que heu de fer és anar al botó de l’Office.
Al panell trieu el botó d’"Opcions d’Access".
Després a la finestra aneu a la secció de "Centro de Confianza" i a dins premeu el botó de "Configuración del Centro de confianza…".
En la nova finestra aneu a la secció de "Configuración de macros" i marqueu la opció "Habilitar todas la macros…", no es recomana però d’ara en endavant vigilarem més què obrim.
Si voleu que en Access s’obri un formulari automàticament quan obriu el document de la base de dades, heu d’anar al botó d’Office, després a Opcions d’Access, a la finestra aneu a la secció de "Base de datos actual" i allà podreu configurar les opcions del document d’Access com pot ser el formulari, taula o informe que s’obri quan engegueu la base de dades.
Fa uns mesos, es va engegar una campanya a favor de l’abaratiment del preu mensual de l’ADSL a Espanya, ADSL más barato. Els operadors de telefonia i Internet, especialment Telefonica, han anat pujant les taxes dels seus serveis al pas dels anys. És cert que el servei ha millorat però realment la factura que t’arriba no compensa. Segons un estudi de la CMT, Telefonica és la tercera operadora més cara d’Europa, a més que per descomptat, el preu varia segons la geografia del país. És impropi que en temps de crisi, s’hagi de pagar factures astronòmiques per un servei deficient.
Vegem aquí una comparativa (extret del web de la campanya):
Ofertas de Telefónica en España y otros países
Alemania
ADSL 4 Megas: 30 €
ADSL 8 Megas: 33 €
ADSL 16 Megas: 35 €
Reino Unido
ADSL 8 Megas (1,3 Mbps de subida): 13,75 €
ADSL 20 Megas (1,3 Mbps de subida): 16,50 €
ADSL 20 Megas (2,5 Mbps de subida): 24,77 €
España
ADSL 3 o 6 Megas (320 Kbps de subida): 40,90 €
ADSL 10 Megas (320 Kbps de subida): 44,90 €
ADSL 20 Megas (800 Kbps de subida): 150 €
Es demana:
a) Una rebaixa incondicional en el preu de l’ADSL d’acord al nivell de vida del país on vivim.
b) Una velocitat de baixada i pujada que permeti accedir en igualtat de
condicions a la resta de països europeus, sobretot on opera Telefònica
a través de la seva filial O2.
c) Una qualitat del servei que garanteixi la disponibilitat i accés de qualsevol ciutadà.
d) Per a poder tancar a Espanya la bretxa digital, és imprescindible considerar la banda ampla a com part del servei universal.
i) Contra la mesura proposada pel Govern perquè els operadors financin
l’absència de publicitat en TVE. La conseqüència serà un nou cànon en
la banda ampla que encarirà més nostra factura.
Si voleu que el vostre llapis digital USB sigui únic, llegiu a continuació un parell de trucs. Recordeu que en diferents plataformes (Windows Vista, XP, Linux, Ubuntu) no es podran veure els canvis d’igual manera. Proveu-ho en un Windows XP.
Canviar icona
Podeu posar qualsevol foto de fins a 64×64 píxels, que substituirà la icona
que apareix a "El meu Ordinador" cada vegada que connecteu el vostre pendrive.
Primer heu de seleccionar la imatge que volgueu. Obriu la
foto amb el Paint per dejar-la com a màxim en 64×64 píxels. Això és una
imatge molt petita, així que és recomanable enquadrar bé l’objecte o
la cara que adornarà el vostre pendrive.
Per a deixar una foto en aquesta grandària, aneu a Imatge-> Expandir o contreure i completa amb els mateixos percentatges els
espais en Expandir. Per exemple, si tens una foto de 2048×1536
pixeles, col·loca 3%. Així tindràs una foto de 62×47 pxs. Una de
1024×768, necessita 6%. Per a veure la grandària de la foto, aneu a Imatge -> Atributs.
Quan assoliu el port requerit, guarda la imatge com a BMP de 24 bits.
Si no, no funciona. Després canvia-li l’extensió a foto.ico. (extensió
de les icones). Cosa pràctica: si guardes la imatge com a "foto.ico" (amb les
cometes), l’arxiu quedarà llest i no hauràs de renombrarlo per a
canviar-li l’extensió.
Pas 2
Obre el bloc de notes i escriu el següent:
[autorun]
icon=foto.ico
label=XXXX
XXXX és el nom amb que el vostre ordinador designarà al pendrive.
Guarda l’arxiu com autorun.inf. Hi ha el mateix truc de les cometes
(p.e. "autorun.inf").
ull.jpgPega els dos arxius que vas crear en el pendrive i llest. La
pròxima vegada que connecteu el vostre llapis en qualsevol PC (no sé
si funciona amb Mac), tindreu la imatge i el nom que tu vas escollir.
Canviar el fons
Per a canviar la imatge de fons de l’explorador del llapis, heu
d’obrir el Bloc de notes i enganxar el següent codi:
xxxx.jpg
es el nom de la foto, que ha d’estar dins del pendrive. La foto ha de ser de gran mida, perquè si no, es repetirà massa vegades i us
confundirà. A més ha de ser fosca, per a que la informació dels fitxers es pugui llegir.
Per canviar el color del text:
color Blanc: IconArea_Text=0×00ffffff
color Negre: IconArea_Text=0×000000
Deseu el fitxer com a “desktop.ini“.
Llest, la propera vegada que visualitzeu l’arrel del llapis tindreu el vostre propi fons a l’explorador. Si no us agrada, esborreu els fitxers i es tornarà al fons en blanc.
Gràcies
PD1: Si t’ha agradat el resultat, deixa els dos documents (autorun.inf
i desktop.ini) i les dues fotos, com arxius ocults. Així, evitareu
esborrar-los per error. Per fer-ho, seleccioneu els fitxers per ocultar, fer clic dret a sobre d’algun fitxer seleccionat i anar a Propietats. Un cop dins la finestreta heu de clicar la casella de Ocultar. Premeu el botó F5 del teclat per actualitzar i llestos.
PD2: No hem provat aquest procediment en un pendrive U3, però no es
recomano perquè té un propi sistema d’Autorun.
Aquest
anàlisi tracta d’un bon videojoc d’ordinador i consola, basat
en la sèrie de pel·lícules de Parc Juràssic, Jurassic Park: Operation Genesis (o JPOG). És un videojoc de
simulació de parc d’atraccions creat per Blue Tongue
Entertainment i publicat per Vivendi Universal al 2003 per Ordinador sota Windows, PlayStation 2 i
Xbox. També es compatible en la versió d’Xbox pel seu
sistema successor, la Xbox 360.
Rerefons
El
videojoc es basa principalment en la primera pel·lícula
d’Steven Spielberg. Amb la majoria de sistemes i components de la
primera pel·lícula, però amb dinosaures de la
resta de pel·lícules i d’altres de nous. En el videojoc
podem trobar personatges coneguts com en John Hammond (el millonari
caçador de somnis), l’Alan Grant (el paleontòleg), la
Dr. Ellie Sattler (la paloobotànica), en Robert Muldoon (el
caçador), entre d’altres.
Jugabilitat
El
jugador que està davant del videojoc ha de saber que aquest
videojoc tracta de construir un parc d’atraccions, amb el quals
s’haurà de crear dinosaures a partir dels fòssils i
ambres. Es podrà crear tota mena de botigues com dinoburgers
(on els visitants podran comprar menjar), local d’objectes de regal,
miradors, rutes de safari amb cotxe, viatges amb globus, etc. Però
no només s’haurà de preocupar dels visitants sinó
de les pròpies atraccions, com tanques de seguretat que siguin
adequades per l’espècie de dinosaure, càmeres de
seguretat, agents franctiradors (per si les coses es compliquen),
refugis, etc.
Com
més dinosaures hi hagi i les necessitats bàsiques de
qualsevol persona estiguin construïdes, a més que
estiguin a prop, més visitants vindran a visitar el parc i més
diners generarà. El jugador rebrà constantment
missatges d’alerta de possibles mancances del parc com també
resums de l’estat del parc fetes per, Jane Powers (l’administradora
del parc), inversors i de John Hammond.
De
totes maneres el jugador pot practicar fent diverses missions o
exercicis diferents, que si són superats es desbloquejarà
un nou mode de joc.
S’ha
de prestar especial atenció als diversos dinosaures que per
naturalesa són conflictius, com per exemple, qualsevol
carnívor, que si hi ha algun problema de seguretat, els
visitants són els primers en rebre. Per tant, és
important tenir a prop algun centre de ràngers, ja que tenen
un helicòpter capaç d’eliminar l’amenaça.
Sovint, alguns dinosaures quan no troben menjar es possen agressius i
s’ataquen uns amb els altres, fent-los molts perillosos.
Gràfics
S’ha
de dir que un videojoc d’aquestes característiques ha de tenir
una bona base programada, i és que l’empresa desenvolupadora
utilitza un motor de joc específic pels seus jocs, anomenat
TOSHI. Normalment, quan es juga a algun videojoc de simulació,
si hi ha molts objectes a fer anar, sol anar lent. Amb aquest
videojoc, podem omplir la illa d’atraccions amb dinosaures (fins a 60
reglamentàris) i també de visitants.
Conclusió
És
un bon joc si vols tornar a reviure les pel·lícules,
tot i que es basa sobretot en la primera. És un dels millors
videojocs del gènere. Cosa que també va provocar moltes
bones crítiques en el món dels videojocs a Internet i a
altres mitjans.
Avui us faig una crítica de cinema, serà d’una pel·lícula no gaire nova (any 1984) però que de ben segur us sona, Indiana Jones i el Temple Maleït. És una pel·lícula d’aventures de 124 minuts dirigida per Steven Spielberg ubicada (en la major part) a la Índia. Aquesta pel·lícula no va estar doblada al català fins sis anys després (1990), però el doblatge en català tampoc va defraudar.
Argument
El nostre protagonista, l’Indiana, comença en la pel·lícula en una escena famosa, en el Obi Wan Night Club de Xangai (1935). En aquest club apareix el corrupte Lao Che i la presumida Willie Scott que, en fer un mal intercanvi, comencen les baralles i els trets fins al punt de sortir per la finestra. És en aquest punt que l’Indi i la Willie van a parar dins d’un cotxe conduït per en Short Round, un vailet xinès molt espavilat conegut per l’arqueòleg. Agafen l’avió per tornar a casa, però no s’adonen que és propietat de Lao Che i que els pilots també són corruptes. En el viatge, quan passaven per la Índia, els pilots fugen en paracaigudes mentre els viatgers dormen deixant l’avió sense ningú als comandament, fins al punt que la Willie es desperta i veu la sorpresa. Tots s’esveren però l’Indiana té una idea, sortir per la porta dins d’un bot inflable. L’invent els surt bé, però quan arriben a terra veuen que el pendent no és gaire pla i tenen un petit viatge per terra esquivant arbres i roques fins que van a parar al riu, que no estava precisament tranquil.
Després d’aquestes emocions fortes es troben amb un vilatà que els porta al seu poble. Però en arribar, els tres viatgers van veure que les coses no anaven bé per allà. El Shaman del poble deia que una secta els hi havia pres els nens i també havien robat les pedres sagrades de Shiva, que tenen un poder misteriós.
Llavors, l’Indiana, la Willie i el vailet xinès fan camí cap al Palau de Pankot, on es creu que hi ha la secta, però un cop haver arribat sembla que no hi ha indicis de males accions fins que en la nit un assassí ataca l’Indiana. Després d’una lluita l’Indiana aconsegueix matar-lo però d’ara en endavant comencen a buscar els nens i les pedres en les passadissos secrets del Palau. Aquí és on hi ha l’escena mítica dels insectes, milers per totes les parets, el terra i el sostre i emmarca als protagonistes en situacions no gaire agradables. Troben un altar de sacrificis on hi ha el Thuggee, lloc on hi ha les pedres. L’Indiana hi baixa per agafar les pedres però sent curiositat d’on són els nens. Llavors tan l’Indiana com els altres dos són capturats. A l’Indiana el fan veure un beuratge que fa corrompre a les persones, en Short Round l’envien a la mina amb els altres nens a treballar i a la Willie la preparen per sacrificar-la a l’Altar. Gràcies a l’astúcia del vailet, aconsegueix escapar de la mina, allibera a l’Indiana del seu estat malèvol i rescaten la Willie entre mig de cops de puny i patades amb l’estil típic d’aquesta sèrie de pel·lícules aventureres.
Llavors, també alliberen els nens i els tres viatgers comencen a escapar-se quan llavors se’ls complica la cosa, pujant a les vagonetes de la mina fent una persecució amb més trets, cops de puny i més, que fa d’aquesta escena, també famosa. Després d’això, surten de la mina perquè els dolents han alliberat el dipòsit d’aigua, el qual s’omple. Llavors van a parar al pont, el qual és l’escena final amb cops de puny i trets però l’Indiana se li acut desfer el pont tallant amb una espassa les cordes que el sostenen. Llavors, penjats en mig del pont sobre la paret, hi ha una lluita aferrissada entre Mola Ram i Indiana, però ho guanya el nostre protagonista. Fet que permet als viatgers amb l’ajuda de l’Exèrcit indi de tornar al poblat amb tots els nens i la pedra sagrada.
Personatges
Crec que la pel·lícula està molt ben guarnida d’actors que van fer un esplèndid paper, no cal citar la gran feina dels nostres viatgers protagonistes sinó que també els actors que feien de dolents van merèixer d’un gran reconeixement.
El paper principal, l’Indiana, que ens figura com un arqueòleg que de manera desinteressada ajuda als vilatans de les pugnes dels més poderosos. Amb el fuet, la gorra i el conjunt que porta l’afavoreixen molt com en la resta de pel·lícules.
La Willie, fa el paper d’una americana consentida, i resulta també d’una manera molt convencedora alhora de representar els seus problemes en llocs que no estan normalment les persones de classe alta. Encara que vol estar distant de l’Indi, reconeix que la protegeix i que tot va sortir bé.
En Short Round, (el tapón en la versió castellana de la pel·lícula) ens mostra el seu paper de noi espavilat davant de situacions perilloses, i és en aquesta pel·lícula l’únic amic veritable de l’Indi, cosa que farà qualsevol cosa per sortir de situacions de perill.
Escenes
Hi ha moltes escenes famoses en aquesta pel·lícula. Des de la fugida de Xangai, moltes baralles, passant pels sacrificis amb el Thuggee, la divertida escena de les vagonetes i la del pont. Per tant aquesta pel·lícula, és per molts, una de les millors d’Indiana Jones.
Conclusió
Aquesta pel·lícula és indònia per veure en família, per les contínues escenes divertides, com la del sopar al Palau de Pankot. Tot i que va ser criticada per diferents personatges hindús perquè se’n fotien de la cuina del país. Spielberg va enfocar l’escena amb un altre sentit, la perplexitat dels menjars diferents en cultures diferents i com els estrangers poden reaccionar, amb part del gelat de cervell de mona o serp amb sorpreses.
Avui vull començar el meu primer
anàlisi, i serà d’un dels millors videojocs de
PlayStation 2 i que he estat moltes estones jugant-hi. Us faré
una crítica sobre el Resident Evil: 4, creat per Capcom i
publicat al 2005 per primer cop. El videojoc està disponible
per a PlayStation 2, Nintendo GameCube, Windows (2007), Wii (també
al 2007) i també podem trobar una versió de mòbil
publicat el febrer del 2008.
Argument
El videojoc, tracta de rescatar a la
filla del President, l’Ashley Graham, que ha sigut segrestada per una
secta secreta en un poble rural d’Europa, pel que sembla ubicat a
Espanya. Aquesta secta està formada per persones que se’ls ha
canviat el metabolisme per culpa d’un parasit incrustat dins dels
cossos, anomenat Las Plagas. Motiu per a eradicar.
Per fer-ho ens haurem de posar a la
pell d’en Leon Kennedy, un agent del govern que va estar a Racoon
City. Aquest jove haurà de eliminar totes les amenaces
existents en el camí per rescatar la noia. Tindrà
diversos col·laboradors, com la Ingrid
Hunnigan que t’ajudarà des de l’altra banda de les ones
hertzianes. També en Leon es trobarà amb en Luis Sera,
un personatge curiós que treballa per la secta però no
que està d’acord amb ells, amb les subsegüents
conseqüències. Enmig de trets i foc apareixerà
l’Ada Wong, una agent que forma part d’una empresa secreta, que vol
aconseguir un exemplar de Las Plagas.
En Leon haurà de rescatar
l’Ashley enfrontant-se amb tota mena de criatures, comunes i
semblants amb la resta de videojocs de la sèrie Resident Evil.
Hi haurà zombis, trols, criatures malèfiques, fins i
tot una serp marina. Però el nostre personatge tindrà a
l’abast a canvi de diners tota mena d’armes, pistoles, rifles,
metralladores automàtiques i fins i tot llançamíssils,
una arma essencial a l’escena final del joc. Cada arma pot ser
millorada a canvi de diners gràcies als misteriosos Mercaders
(o Buhoners) que estaran a tots els punts de salvament de partida,
cada cert tros de capítol. Amb aquest personatge se li pot
comprar un xalec antibales, herbes, material de primers auxilis i
altres objectes necessaris en certes parts del joc.
En Leon un cop haver rescatat l’Ashley,
comencen a escapar però la tornen a segrestar, cosa que
dificulta les coses. A més de la mort d’en Luis Sera i la
perplexitat de l’Ada fa que un se senti sol en aquest escenari
monodireccional.
En Leon, per poder avançar en el
joc haurà de resoldre certs problemes necessaris per avançar.
Com desbloquejar portes, abatre enemics, etc. Enemics com en Krauser,
que fa la vida impossible en Leon i que es veu capaç
d’eliminar a mig planeta. Altres enemics com en Osmund Saddler, líder
de la secta i les seves accions fraudulentes, fa que en Leon l’acabi
matant per pura necessitat. Hi ha enemics que el jugador no podrà
abatre’ls simplement disparant-los al cap, o tirant una granada de
mà, haurà de proveir-se de sistemes de visió
tèrmica per veure els punts dèbils de les criatures.
Jugabilitat
La
manera de joc és àgil i veraç i permet realitzar
accions i moviments amb una gran velocitat, que és necessaris
pel tipus de joc que és. Amb el llum d’infraroig el jugador
pot veure on pot disparar, però per això, el jugador ha
d’estar dotat d’una certa agilitat alhora de disparar ja que els
enemics es mouen ràpid. A més, alhora de disparar en
mode franctirador és possible que els enemics s’acostin per
angles que el jugador no pot veure, per tan és aconsellable
que per fer-ho es faci des d’un lloc segur. Al joc és possible
trobar moments que no són precisament d’acció, com
alhora de soldre problemes, per exemple en la sala dels quadres, lloc
on el jugador ha de pensar com pot obrir les portes, amb les
combinacions dels quadres.
Quan
es parla del gènere de terror de supervivència, el
jugador ha de sobreviure en escenes en què es pot sentir un
moment de pànic ja que perilla la vida del personatge en
qüestió de temps i que si no es reacciona, escapant-se o
disparant, no es podrà avançar en el videojoc. En la
sèrie de Resident Evil, aquest gènere ha sigut gairebé
pres en la majoria situacions dels personatges en joc.
En la
versió de PS2, el jugador pot controlar l’Ada Wong amb un
argument diferent al d’en Leon. Només està disponible
quan es supera el joc una vegada amb en Leon. Comptarà amb
característiques diferents a l’anterior partida i haurà
de resoldre problemes diferents.
També
hi ha minijocs anomenat Mercenaris que són especialment
addictius amb un únic objectiu matar enemics, amb un temps
limitat, que es podrà allargar agafant els rellotges de sol,
cada pantalla superada es debloqueja un nou personatge. El primer és
en Leon, després l’Ada, en Jack Krauser, en HUNK (Agent de
les Forces Especials) i l’Albert Wesker. En particular em va agradar
en Krauser, un malvat agent corrupte que intenta acabar amb en Leon
(en l’argument principal), però amb l’arc i fletxes i el seu
braç mutant resulta ser un personatge clau alhora de matar
enemics fastigosos. El seu aspecte rude i malvat, el fa guai
alhora de carregar-se a uns quants zombis. Sembla tret d’alguna
pel·lícula de Rambo al Vietnam.
Gràfics
Resident Evil compte amb uns gràfics
excel·lents en la majoria de les versions, el seu sistema de
renderització d’imatges fa que es mostri al detall tots els
aspectes que s’han de veure en pantalla, enemics, foc, aigua, etc.
Malgrat ser un videojoc d’acció en tercera persona té
molts dels elements d’un joc en primera, fent de l’acció
d’abatre els enemics que hi ha al davant sigui molt comuna. Aquest
videojoc és dels capdavanters en l’aspecte gràfic, a
més que ha sigut premiat, entre d’altres coses, per moltes
associacions i concursos de videojocs. Potser cal dir que els
videojocs en què l’escenari està limitat visualment, no
cal dir que cap videojoc no té límit, però en el
cas de Resident Evil i molts altres jocs, es veu per on el jugador ha
de passar sempre sense l’oportunitat de fer si que passa si faig per
l’esquerra i no per la dreta. L’escenari compte amb molts enemics,
però el problema és que n’hi ha molts junts i hi ha
moments que sembla que el protagonista està sol en
quilòmetres.
So
Amb una música
o sons més aviat tèrbols, són essencials per a
aquest tipus de joc. A mesura que van succeint esdeveniments, els
sons van canviant.
Conclusió
Divertit
si vols tenir moments intensos enganxat a la consola o a l’ordinador.
Amb un argument més o menys creïble, el jugador té
la impressió de veure’s afectat pels esdeveniments que li
ocorren al personatge i als altres.
Les
armes no fan fracassar, ja que es compte amb una gran varietat, si no
t’agrada eliminar els enemics amb metralladora es pot comprar el
rifle, però també hi ha altres armes necessàries
alhora de defensar-se.
Aquest
videojoc, de ben segur, que ha sigut un dels millors de PlayStation 2
i ha estat en bona posició en la majoria de plataformes i
sistmes en què s’ha publicat.
xxxx.jpg
